La paret de la Formiguiera jà és una gran clàssica. Una paret molt agraïda, per la seva situació, orientació a l´hivern, aproximació, vies fàcils ... tot plegat no es pot demanar més.
Avui Diumenge per arrodonir-ho hem fet un parell de vies. Una primera al Cilindre i una segona, tot baixant a la paret de la Formiguera. La escollida la Martineti i dues cordades, en Ramón i l´Alfredo, i en Jaume i l´Ana.
Allà ens trobem amb una gran sorpresa, un parell de cordadas amb renom dins els món de la escalada. Cordades que superen problablmente els ...80 anyets i si, encara escalant i quin goig veurel´s de veritat. Això t´omple les piles !!!!
Tot seguit ens encordem i anem a fer la nostra via. En un principi no hi ha gaire complicació però ... això no es cumpleix i l´Alfredo i en Ramón acabant marxant cap a la esquerra després de la primera reuníó quan havien tingut que anar a buscasr la linea de la dreta. Resultat ... el grau puja considerablement, però tot i així, l´Alfredo sen surt com sempre. És un crak !!!
L´Ana i jo veient que s´han equivocat, ens mirem bé la resenya i al final encertem el segón llarg per tot seguit anar a trobar-nos amb ells a la seguent reunió, després d´un flanqueig ben xulo.
Pel davant l´últim llarg per acabar una jornada ... rodona, dues vies en un día amb bon regust de boca, tant amb la primera, la Ribes-Sabaté al Cilindre com aquesta clàssica a la paret de la formiguera, la Martineti.
VIA MARTINETTI (100 MTS, V+)
PARET DE LA FORMIGUERA, S. LLORENÇ DE MOTGAI
1 comentario:
Si, ya haces bien en poner en la reseña un NOOOO!!para NOOOO ir a la izquierda,.
Un dia redondo, con 2 vias..
cuidate...ññññ
Publicar un comentario